30.06.2010

Carta de l\'Alfonso desde Brians2

Les cadenes es tornen invisibles, però segueixen tant latens com avans

Martorell.- Des del cor de la bestia BRIANS 2.
Sóc l'Alfonso i us exposaré les novetats de la meva situaciò. Despres de l'entrada a presò el passat 8 d'abril del 2010, vaig patir, com totes quan entren a la presò, el periode de clasificaciò tortuós i humiliant. Després de que la Junta de Tractament proposès, amb la signatura de la direcciò de la presó el «tercer grau» com a clasificaciò inicial, la resolució des d'Institucions Penitenciàries, va ser la de asignar-me el «segon grau» amb la següent justificació: «Reunint tots els requisits per la clasificació en tercer grau se'l clasificarà en segon grau pel seu perfil antiautoritari i el seu entorn radicalitzat», castigant així la meva manera de pensar i actuar, per molt que em diguin el contrari.

Així doncs, amb la sorpresa des del grup de tractament de la presó, em volien aplicar l'article 100.2 del règim penitenciari, que em permet fer sortides per a treballar. El fet de que jo estigui en excedència pel càrrec sindical amb la C.G.T., li ha valgut al grup i, de moment extraoficialment, a la jutgesa de vigilància penitenciària per a la aplicació d'aquest article, i així aconseguir la meva «llibertat» de Dilluns a Divendres de 8h. a 20h. També, per anar solventant les dificultats que em produeixen els viatges d'anada i tornada al centre d'extermini s'ha anat configurant tota una xarxa de solidaritat amb mi, que agraeixo infinitament i que sempre estaran en el meu cor. Perque per mi és molt important anar cumplint els seus horaris per desacreditar totes aquestes mesures opresives, humiliants i absudes que em volem aplicar i, per altra banda, els torturadors estan esperant qualsevol errada per aplicar-les amb tot el seu pes a sobre meu.

Tambe tinc recorregut el segon grau a la jutgesa de vigilància penitenciària per tal que ella decideixi l'aplicació del mateix o el que li demano, que és la clasificació en tercer grau, ja que això em repercutiria en l'apropament a Barcelona i conseguir la meva «llibertat» pels caps de setmana.

Gràcies a totes per mostrar d'una o d'altra forma la solidaritat amb mi, que m'arriba de moltes maneres i desde diferents canals.

MES QUE L'ODI A QUI EM TREU LA LLIBERTAT ES L'AMOR A QUI ME LA DONA I JO AMB VOSALTRES EM SENTO LLIURE.

Alfonso 29/06/2010

Llegir mes ...

29.06.2010

Nombrosos veïns okupen cases a Bon Pastor

Un ampli dispositiu dels UPAs desallotja de matinada i derriben els sostres

Bon Pastor/Bcn.- Aquest cap de setmana el barri de Bon Pastor va viure una masiva mobilització de veïns que van recuperar prop de 20 vivendes tapiades. El pla de destrucció de les cases barates va tirar a terra 145 cases al 2007; de les 600 vivendes que queden moltes han quedat buides fa bastants mesos tot i que falten anys per a ser enderrocades. Així, el dissabte a la tarda, famílies del barri que no tenen la sort de beneficiar-se dels pisos de reallotjament que el Patronat suposadament donará a qui deixi la Casa Barata, amb petites masses i martells van trencar els tapiats de 20 cases buides que pertanyen a la 3a i 4a fase. L'acció va ser recolçada per nombrosos veïns, paios i gitanos.
Durant el vespre van arribar 5 furgones d'antidisturbis dels UPAs que van començar a fer fora les famílies de les cases mentres arribaven més efectius. Tot i que els veïns no van opossar resistència a l'hora de ser desallotjats, la policia va trigar fins a la matinada en tenir totes les cases buides, mentres una excavadora s'encarregava de destrossar les teulades de les cases per a evitar que tornessin a ser okupades.
Paral.lelament, el Patronat de l'Habitatge i la premsa van iniciar una ronda de mentides per a desacreditar la mobilització veïnal. Es va parlar de gitanos i okupes vinguts de fora del barri i l'associació de veïns afí al pla urbanístic del Patronat mentia dient que 'algú' havia manipulat als veïns. Ara, segurament el Patronat intentarà tirar al terra les 20 cases, més o menys una de cada illa, ara tapiades i sense sostres; obligant als altres habitants a viure amb grans forats al mig de les illes de cases. Millor això a que puguin ser okupades de nou. Cosa que no és un fet nou al barri: a finals dels vuitanta, 29 famílies van obrir cases que el Patronat tenia tancades, i ara estàn vivint a dintre.
+info: http://bonpastor.noblogs.org/
Contra-Infos 22/06/2010

Llegir mes ...

29.06.2010

Manifestació en defensa de l\'okupació a Vallcarca i Gràcia

L'acte s'enmarca dins les jornades europees d'okupació de Cornellà

Barcelona.- Les Jornades Europees d'Okupació que s'han celebrat durant aquesta setmana, s'han encarregat d'obrir reflexions i debats al voltant de l'okupació com a eina de lluita, però també per la transversalitat i l'heterogeneitat d'aquest moviment, ha analitzat el punt en el que l'Europa del capital es troba i de quina forma, l'enduriment de les lleis, ens estan ofegant. En especial, l'okupació, ha denunciat històricament a les constructores, els processos d'especulació als barris, el mobbing, els dessallotjaments dels centres socials que esdevenen solars abandonats, la propietat privada, etc, però també ho han fet d'altres processos del capitalisme que ens porten al control i la vida sense vida, que és aquesta rutina de Barcelona i la seva vigilància: posem pel cas els problemes de les migrades i de les treballadores i la crisi econòmica que patim. Dissabte, sobre les 12h del matí, van començar a congregar-se gent als voltants del metro de Vallcarca on feia una hora que es celebrava un esmorzar popular. Durant més de mitja hora va estar arribant gent a l'Avinguda de Vallcarca amb el carrer Cambrils. Mentrestant dos cotxes de guàrdia urbana van estar vigilant de lluny els moviments de les concentrades, un ampli dispositiu de policia secreta es repartia pels carrers del voltant, i 7 furgones de mossos d'esquadra es trobaven repartides entre plaça Lesseps i la comissari de Coll-Vallcarca. Uns minuts abans de les 13h la concentració va sortir en manifestació cap al carrer Cambrils on a pocs metres es trobava l'antic CSO Tercer Assalt, que fou reokupat en mig del goig de les participants al crit de: aquí hi havia un centre social. Es va llegir un parlament on es criticava els desallotjaments que pateix Vallcarca i la connivéncia dels medis d'informació i, sens dubte, el benefici de les constructores. Aquesta reokupació fou desallotjada per la guàrdia urbana dilluns al matí.
Ja passava un quart de les 13h quan la manifestació va sortir cap a Gràcia envoltada per diferents pancartes: Quan especular no és un delicte, okupar és un dret. Nuestro sueño, vuestra pesadilla. Jo també defenso l'okupació. La nostra ràbia no té fronteres, Squat europe, squat the world. L'okupació només és una trinxera, en aquesta guerra social fem dels nostres espais una vertadera amenaça. Durant el recorregut es van estar enganxant cartells, enganxines, i sobretot, fent pintades contra el capitalisme, la crisi, i a favor de l'okupació.
A més, no es va oblidaR en cap moment a les companyes que no hi són perquè les mantenen a les presons, es podia llegir en una pancarta lateral: Un company pres, una altre raó per continuar la lluita. A les 14.00h ja hi havia més de 300 persones en manifestació pels carrers de Gràcia. Baixant per Torrent de l'Olla es van llençar petards i pintura a un dels principals culpables de la crisi, els bancs i les caixes. A l'arribada a la Plaça de les Dones del 36, va llegir-se un parlament on es denunciava la reestructuració d'aquesta zona que ha vingut marcada pel tancament d'un espai públic i la construcció d'unes vivendes. Un espai que les vil·latanes de Gràcia han estat reivindicant molt per la vergonya que suposa que una plaça amb aquest nom es trobi cercada. Per tot el barri de Gràcia també va fer-se referència als centres socials que s'han desallotjat, així com als solars abandonats als que han deixat pas o als edificis ruinosos que ningú utilitza, es va passar per Kan Titella, on en una pancarta desplegada es va poder llegir: 8 anys abandonat, no teniu vergonya. També es va passar, després de recorrer la Travessia de Sant Antoni i el carrer Montseny, pel Casal de l'Assemblea Jove de Gràcia on es va desplegar des de d'alt un altra pancarta on es llegia: Defensem els espais alliberats. Finalment la manifestació va engegar camí cap a la plaça Joanic, passant per la seu del districte custodiada pels antiavalots de la guàrida urbana, on es desconvocaria.

Contra-Infos 22/6/2010

Llegir mes ...

29.06.2010

Enderrocs a Bon Pastor davant la revolta veïnal

Bon Pastor/Barcelona.- Durant aquesta setmana ha sigut evident l'estratègia de respostes de les institucions a la protesta massiva (i desorganitzada) de dissabte passat al barri de Bon Pastor. Davant la inseguretat viscuda per molts veïns dissabte passat, al veure que s'estaven obrint cases sense cap raó (per exemple, les de la segona fase, que aniràn al terra dintre de pocs mesos, o d'altres que s'han obert sense ni la intenció de viure-hi, només per ràbia), l'Associació de Veïns ha bufat sobre el foc, intentant buscar uns suposats «responsables» i «organitzadors» de la protesta. «La cabeza pensante de esta actuación es de fuera del barrio» va declarar a la premsa la presidenta de la AVV. Com si els habitants de Bon Pastor no tinguessin ni el cap per pensar al que fan. Com si se li hagués de dir des de fora. Han organitzats campanyes difamatòries contra tota la dissidència existent al barri, i fins i tot una dubtosa «recollida de signatures» per assenyalar els suposats culpables, adreçada al president Montilla. Aquesta feina pseudopolicial és la única escapatòria que queda, per desviar la atenció del problema real: que els veïns i veïnes de les Cases Barates estàn molt cansats de veure cases tancades sense perspectiva de que s'assignin, havent-hi famílies amb greu necessitats, que ni poden esperar, ni tenen la certesa de rebre res de bó d'una remodelació que ja ha rebut massa crítiques com per no repensar-se. El Patronat Municipal de l'Habitatge, pel seu cantó, durant tota la nit de dissabte a diumenge ha castigat el barri amb uns enderrocs indiscriminats dels sostres de les cases que s'havien obert, i d'algunes més per evitar que es tornin a «ocupar». Causant temblors, sorolls nocturns, esquerdes a les cases col·lindants, i exposant als veïns a robatoris i inseguretats. Tot per no cedir a assignar aquestes cases a la gent del barri. Els surt més a compte tenir-les tancades, es rendibilitza millor els diners públics amb els quals s'han construït. Les veus que s'havien escampat, de que el Patronat anava a enderrocar aquestes cases abans de temps, són falses: i avui les ha desmentit una carta enviada del Patronat a tots els habitants de les 600 cases barates que queden en peu a la segona, tercera i quarta fase del barri. Es quedaràn així, amb els sostres foradats, durant 5, 6 o 10 anys. Però els sostres és poden arreglar, i les cases assignar, com ja havien demanat alguns veïns i veïnes amb una recollida de firmes que ara ha quedat amagada pel rebombori de la protesta de dissabte passat.

Mira també:

http://bonpastor.noblogs.org

Contra-Infos 28/06/2010

Llegir mes ...

29.06.2010

Carta de l\'Alfonso desde Brians2

Les cadenes es tornen invisibles, però segueixen tant latens com avans

Martorell.- Des del cor de la bestia BRIANS 2.
Sóc l'Alfonso i us exposaré les novetats de la meva situaciò. Despres de l'entrada a presò el passat 8 d'abril del 2010, vaig patir, com totes quan entren a la presò, el periode de clasificaciò tortuós i humiliant. Després de que la Junta de Tractament proposès, amb la signatura de la direcciò de la presó el «tercer grau» com a clasificaciò inicial, la resolució des d'Institucions Penitenciàries, va ser la de asignar-me el «segon grau» amb la següent justificació: «Reunint tots els requisits per la clasificació en tercer grau se'l clasificarà en segon grau pel seu perfil antiautoritari i el seu entorn radicalitzat», castigant així la meva manera de pensar i actuar, per molt que em diguin el contrari.

Així doncs, amb la sorpresa des del grup de tractament de la presó, em volien aplicar l'article 100.2 del règim penitenciari, que em permet fer sortides per a treballar. El fet de que jo estigui en excedència pel càrrec sindical amb la C.G.T., li ha valgut al grup i, de moment extraoficialment, a la jutgesa de vigilància penitenciària per a la aplicació d'aquest article, i així aconseguir la meva «llibertat» de Dilluns a Divendres de 8h. a 20h. També, per anar solventant les dificultats que em produeixen els viatges d'anada i tornada al centre d'extermini s'ha anat configurant tota una xarxa de solidaritat amb mi, que agraeixo infinitament i que sempre estaran en el meu cor. Perque per mi és molt important anar cumplint els seus horaris per desacreditar totes aquestes mesures opresives, humiliants i absudes que em volem aplicar i, per altra banda, els torturadors estan esperant qualsevol errada per aplicar-les amb tot el seu pes a sobre meu.

Tambe tinc recorregut el segon grau a la jutgesa de vigilància penitenciària per tal que ella decideixi l'aplicació del mateix o el que li demano, que és la clasificació en tercer grau, ja que això em repercutiria en l'apropament a Barcelona i conseguir la meva «llibertat» pels caps de setmana.

Gràcies a totes per mostrar d'una o d'altra forma la solidaritat amb mi, que m'arriba de moltes maneres i desde diferents canals.

MES QUE L'ODI A QUI EM TREU LA LLIBERTAT ES L'AMOR A QUI ME LA DONA I JO AMB VOSALTRES EM SENTO LLIURE.

Alfonso 29/06/2010

Llegir mes ...

15.06.2010

Sentència absolutòria per a la Núria Pórtulas

Sentència absolutòria per a la Núria Pórtulas

Girona.- El passat divendres 11 de juny la Núria Pórtulas fou absolta arran del recurs interposat al Tribunal Suprem en resposta a la sentència dictada per l'Audiència Nacional que la condemnava a dos anys i sis mesos de presó per temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista, a més d'una multa de 810 euros, dos anys i mig d'inhabilitació especial per a exercir el dret de sufragi passiu i vuit anys i mig d'inhabilitació absoluta.
No podem amagar la nostra alegria i sorpresa per l’ABSOLUCIÓ de la nostra companya. Sorpresa per què som conscients dels mecanismes del sistema contra el pensament dissident. Però tot i la nostra alegria tenim coses a dir, perquè no volem oblidar tot el què ha passat. Volem recordar que fa més de tres anys que van detenir a la Núria i tot just ara acabem saber la decisió del Tribunal Suprem. Durant aquests tres anys les proves no han canviat han seguit sent les mateixes: en material que podríem trobar en molts centres socials com ara adhesius d'Euskal Presoak, llibres, fanzines, cartells i d'altres tant surrealistes com la llibreta blava, per cert, incautada il·legalment en un escorcoll en un fals control rutinari. Les anotacions “con daños y finalidades terroristas” referents a l'acusació que es feia des d'Itàlia a un company pel qual hi havia una campanya de solidaritat en la que la Núria hi participava. Anotacions d'institucions per realitzar accions com les que hem fet nosaltres mateixes. Parlem de penjar pancartes, fer concentracions. La seva ideologia anarquista, en la que es va focalitzar gran part del judici del passat juliol del 2009. Aquesta sentència desmonta totes les justificacions de tot el procés engegat en aquest cas, doncs el Tribunal Suprem ha deixar en evidència les actuacions dels Mossos d’esquadra i l’Audiència Nacional davant la societat. En la sentència s'especifica la incomprensió per la qual AN i la fiscalia tiren endavant el procés de la Núria existint una sentència absolutòria amb la persona amb la qual se la vincula. Però estem convençuts que la seva llibertat respon únicament a la presència al carrer, a la resposta que la societat Gironina va tenir quan van tancar una persona preventivament, sense proves ni judici, durant 4 mesos a la presó i que ha tingut durant tot aquest temps en què ha durat aquest procés. Aquesta ha de ser una victòria de tots contra aquest sistema, una victòria per cada un de nosaltres que hem cridat, encartellat, pintat, difós. Tres anys més tard seguim recordant quins han estat els responsables, ens referim concretament als polítics que encara a dia d’avui estan al capdavant de la Conselleria d’Interior, Joan Saura com a conselle i Joan Boada, aleshores secretari general, sense oblidar tampoc a la resta de polítics del govern. Seguim recordant que aquests mateixos “ecosocialistes” que un dia es van posicionar en contra de la llei antiterrorista, actuant com uns titelles del sistema, la van acabar aplicant. No oblidem les agressions per part dels Mossos d'Esquadra a familiars de la Núria, ni la seva estratègia de capgirar els papers, convertint a les persones agredides en agressores dels veritables agressors. Seguim recordant les escoltes d'assemblees i reunions del grup de suport a la Núria, les vigilàncies que han patit diferents membres de la campanya, els diferents processos judicials que se'ns han obert amb l'objectiu de desgastar-nos i debilitar-nos. nPerò no ho han aconseguit, nosaltres no hem fet més que créixer i fer-nos més fortes a cada nou entrebanc. Tot i l’absolució seguim i seguirem exigint la derogació de la llei antiterrorista, l'abolició de l'Audiència Nacional i la dimissió dels responsables polítics com Joan Saura i Joan Boada. Volem alhora agraïr el compromís i la força de les ciutadanes en tots els actes de la campanya duts fins ara, aquest suport és i ha estat cabdal per la lluita i resistència d’una societat ética i responsable amb l’entorn i els seus membres.

Grup de suport +Contra-Infos 15/06/2010

Llegir mes ...

15.06.2010

Jornada Antirepressiva. Llibertat Alfonso

LLIBERTAT ALFONSO
3 anys de presó per defensar-se d’una agressió

JORNADA ANTIREPRESSIVA

17 de Juny als locals de CGT de Via Laietana 18, 9ª planta,

17.30 hores: XERRADA amb la intervenció de:

* Membre del Grup de Suport de l’Alfonso
* Membre de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
* Eduardo Cáliz (advocat de l’Alfonso)
* Ermengol Gassiot (CGT Catalunya)

19 hores: CONCERT amb l’actuació de:

* Ramon Muns
* Banda de Parcs i Jardins
* Pablo Gil

MOJITADA-POPULAR per recaptar fons pel Grup Suport a l’Alfonso

ORGANITZEN: Males Herbes y Secretaria de Formació F.L. de CGT Barcelona

http://alfonsolliure.blogspot.com/

Llegir mes ...

01.06.2010

Judici a Kan Pausa de Terrassa

Terrassa/Vallés.- Aquest passat dilluns 24 tenia lloc el judici que Caixa Terrassa impulsava contra les okupants de la vivenda okupada Kan Pausa. El 12 de gener del 2009 van ser alliberades les vivendes nº 72 i 66-1ª del C/ Mare de Deu del Pilar de Terrassa, que portaven anys abandonades. En aquells moments pertanyien a la immobiliària BOSS 99, S.L., que després d'un dubtós procés d'embargament va acabar en mans de Caixaterrassa, sota concepte del cobrament d'un deute. Així, durant aquest 2010 la caixa terrassenca denunciava les okupants i aconseguia un judici en contra seva. Les okupants i l'Assamblea Popular de Terrassa (A.P.T.) denúncien l'hipocresia de la caixa que mentres diu que fa obra social, aplica pels fets una 'política d'habitatge' desnonadora. El judici quedava vist per sentència i seguiran informant.

Contra-Infos 25/05/2010

Llegir mes ...

01.06.2010

Desallotjada La Ruinosa de Vallkarka

Desallotjada La Ruinosa de Vallkarka

Vallcarca/Bcn.- El passat dijous 20 de maig diverses furgonetes de la La Guarra Urbana van desallotjar La Ruinosa al carrer Argentera del barri de Vallcarca. Després de 10 anys d'okupació, la finca va ser desallotjada i parcialment enderrocada. Aquesta era una de les okupacions més antigues al barri de Vallcarca. Diverses persones van ser explusades de casa seva per haver de assistir a l'enderrocament de llurs habitatges. El malestar entre els veïns creix ara que el plà urbanistic deixa al descobert l'extensió de territori a destruir; pretenen destruir el teixit associatiu i combatiu per mitjà de la destrucció física del barri. Us reproduim el comunicat que van fer públic.

"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de formigó armat, en les quals grans masses de la població estan condemnades a morir-se d'avorriment. La lògica del mercat s'estén a tots els àmbits de la vida. Hipotecant el nostre present i futur, fent-nos creure que som les persones responsables de la crisi econòmica i per defecte hem de pagar-la amb el nostre treball. Tot està regit per les seves lleis i la seva lògica: des de la nostra manera de guanyar-nos el pa fins a com guarir-nos les malalties i dolències. I la forma en com i on hem de viure, no pot escapar d'ella. Aquí tenim a la reestructuració urbanística que ens perjudica a totes les persones que no pertanyem a aquesta classe exclusiva, minoritària i parasitaria, que ens legisla, ens governa i ens oprimeix. Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit com era. No s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com molts altres barris similars. Màquines, grues, policies, segurates. A poc a poc vénen, ens tiren al carrer, destruïxen les nostres cases de vegades amb les nostres coses dintre, i a més ens roben els nostres llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Es derroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins malenconiosos, per a elevar horrors moderns on ficar deu, vint vegades el nombre anterior d'habitants. No solament ens quedem sense casa, sinó que també perdem llaços humans, parts del nostre passat i de la nostra història, referents de tot tipus. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, gens entén d'això. Ell solament veu números, negocis, inversions; nosaltres exponents de formes de vida, trossos de la nostra història, porcions irrecuperables nostres. «Vallcarca és un barri llaminer per a l'especulació: sobtadament s'ha tornat cèntric (almenys en relació a la seva situació anterior, quan era un barri residencial), i té un metre a la porta. És, a més, lloc de passada en l'ascens o la baixada de turistes del Parc Güell: per a la mirada classista i pacata dels nostres edils, era una vergonya que calia eradicar, i de passada fer negoci. Estan en això…» Però si intentem veure mes allà, notarem que el veritable tumor és aquesta plaga urbanística-destructora que s'estén com una taca d'oli per tota la ciutat —i més enllà de les seves fronteres. I veurem que aquest MERCAT anònim del com vam parlar, en aquest cas, no són ni més ni menys que l'Ajuntament de Barcelona i el grup empresarial Nuñez i Navarro, que com déus moderns es creuen amb la capacitat de fer-nos viure on ells volen i com ells volen. No al pla urbanístic!!! Vallcarca desperta!!!! Podran destruir els instruments, però no acabaran amb la música!"

Contra-Infos 25/05/2010

Llegir mes ...


els continguts d'aquesta web estàn sota una llicència de Creative Commons i fets amb programaris lliures.