01.06.2010
Desallotjada La Ruinosa de Vallkarka
Vallcarca/Bcn.- El passat dijous 20 de maig diverses furgonetes de la La Guarra Urbana van desallotjar La Ruinosa al carrer Argentera del barri de Vallcarca. Després de 10 anys d'okupació, la finca va ser desallotjada i parcialment enderrocada. Aquesta era una de les okupacions més antigues al barri de Vallcarca. Diverses persones van ser explusades de casa seva per haver de assistir a l'enderrocament de llurs habitatges. El malestar entre els veïns creix ara que el plà urbanistic deixa al descobert l'extensió de territori a destruir; pretenen destruir el teixit associatiu i combatiu per mitjà de la destrucció física del barri. Us reproduim el comunicat que van fer públic.
"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de formigó armat, en les quals grans masses de la població estan condemnades a morir-se d'avorriment. La lògica del mercat s'estén a tots els àmbits de la vida. Hipotecant el nostre present i futur, fent-nos creure que som les persones responsables de la crisi econòmica i per defecte hem de pagar-la amb el nostre treball. Tot està regit per les seves lleis i la seva lògica: des de la nostra manera de guanyar-nos el pa fins a com guarir-nos les malalties i dolències. I la forma en com i on hem de viure, no pot escapar d'ella. Aquí tenim a la reestructuració urbanística que ens perjudica a totes les persones que no pertanyem a aquesta classe exclusiva, minoritària i parasitaria, que ens legisla, ens governa i ens oprimeix. Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit com era. No s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com molts altres barris similars. Màquines, grues, policies, segurates. A poc a poc vénen, ens tiren al carrer, destruïxen les nostres cases de vegades amb les nostres coses dintre, i a més ens roben els nostres llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Es derroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins malenconiosos, per a elevar horrors moderns on ficar deu, vint vegades el nombre anterior d'habitants. No solament ens quedem sense casa, sinó que també perdem llaços humans, parts del nostre passat i de la nostra història, referents de tot tipus. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, gens entén d'això. Ell solament veu números, negocis, inversions; nosaltres exponents de formes de vida, trossos de la nostra història, porcions irrecuperables nostres. «Vallcarca és un barri llaminer per a l'especulació: sobtadament s'ha tornat cèntric (almenys en relació a la seva situació anterior, quan era un barri residencial), i té un metre a la porta. És, a més, lloc de passada en l'ascens o la baixada de turistes del Parc Güell: per a la mirada classista i pacata dels nostres edils, era una vergonya que calia eradicar, i de passada fer negoci. Estan en això…» Però si intentem veure mes allà, notarem que el veritable tumor és aquesta plaga urbanística-destructora que s'estén com una taca d'oli per tota la ciutat —i més enllà de les seves fronteres. I veurem que aquest MERCAT anònim del com vam parlar, en aquest cas, no són ni més ni menys que l'Ajuntament de Barcelona i el grup empresarial Nuñez i Navarro, que com déus moderns es creuen amb la capacitat de fer-nos viure on ells volen i com ells volen. No al pla urbanístic!!! Vallcarca desperta!!!! Podran destruir els instruments, però no acabaran amb la música!"
Contra-Infos 25/05/2010