web
barcelona indymedia
info-usurpa
contrainfos
sobre paper
Massala
la Burxa
La Directa
Periodico Diagonal
radios lliures
radio bronka
radio pica
radio linea 4
radio contrabanda
tele - video
okupem les ones
Les pintades a les parets són tant antigues com l'escriptura, i el que evidenciaven eren dues coses que algú dissident havia après a fer servir una eina que només pertanyia a una elit i que els grups dissidents sempre van un pas per darrera de la capacitat d'innovar i generar eines de control que el poder. Clar que estem parlant de temps remots, però ja compartien el problema de com fer coneguda una versió diferent a la oficial d'allò que potser ja era vox populi.
La okupació ja partia de fa molt anys d'un ample moviment fanzinista que amb els mitjans que tenia, a cop de tisora a una revista i una barra de pega donava a conèixer alternatives com la okupació, com sobreviure a una kasa o que la poli no se't mengi i que coneguis com a mínim els teus drets legals, tot mesclat amb com muntar un taller de serigrafia a la nova kasa o com fer una saborosa dieta vegana per celebrar-la.
Clar la tradició d'aquest país no permetia que s'haguessin salvat infraestructures de contrainformació com passava a Itàlia. En Paco havia acabat amb qualsevol impremta per infantil que fos i ja de pas amb els que la feien servir i si a algú li queia malament algun familiar, doncs també passava per un judici sumaríssim amb execució final. és per això que moltes coses hem hagut d'esperar a que la dictadura es reconvertís per tal de que comencessin a rutllar. De tota manera, sense tradició immediata i tot, també van començar a aparèixer les primeres ràdios lliures. Eren aquelles que les persones que les integraven no volien arribar amb la llengua tota tallada d'haver-se-la hagut de mossegar per que a algun patrocinador no li agraden les opinions de tal comentarista i per tant aprendre a sobreviure amb un micro que només funciona si està a 43'5 graus d'inclinació mirant al sud o una taula de mescles que s'aguanta tota muntada gràcies a la inestimable pressió que exerceix una joguina de preescolar que algú va oblidar allà.
Mentrestant la okupació s'anava afiançant en aquesta ciutat i necessitava d'òrgans d'expressió propis per tal de donar-se a conèixer, de coordinar-se els que ja es coneixen i per que no, d'emocionar-se veient-se identificat en la notícia que ha fet algú i no la ombra d'allò que va arribar a entendre un periodista precari que ni tenia temps ni ganes i al cap i a la fi era per una notícia escueta a la part de calaix desastre del diari. I és així com va néixer l'infousurpa i més tard el contrainfos, i ja ràpidament es convertiren en un símbol de la okupació en aquesta ciutat, tant per l'esforç dedicat com per que la gent que hi escrivia parlava en molts casos en primera persona.
Un cop més traient la llengua per seguir els temps que toquen i venint de les mobilitzacions antiglobalitzadores van néixer barcelona indymedia. També moltes d'altres, però indymedia va esdevenir una eina des de la que poder publicar immediatament notícies que es necessitava que recorressin la ciutat ràpidament, l'avís d'un desallotjament, matons que assalten una casa o una convocatòria d'urgència que algú va oblidar a l'infousurpa de dir que publiquessin. Més enllà d'això internet a més va facilitar la cerca de dades per oferir una informació més contrastada.
Entre tot això les rotatives es van anar multiplicant i quedava lloc per produir més diaris, que al capital si pagues tant li fa, i així van aparèixer diferents experiències que amb format més seriós i investigatiu s'han anat afiançant fins als nostres dies, la Burxa al barri de Sants o el MasSala a Ciutat Vella han aprofundit en temes que l'espai de diaris murals no permetien.
Tot i que moltes d'elles no són eines de la okupació, és degut a que la okupació en realitat només és una eina i les infraestructures d'algunes d'elles es troben en cases okupades o les persones que hi participen freqüenten aquests espais o directament hi viuen. I es que a la fi quan treuen una notícia d'okupació sol ser un trist desallotjament ja que lo positiu que ens dona la okupació és el que s'hi fa a partir d'ella i no la k.