Per saber més, visita l'oficina per l'okupació
els dimarts de 18h a les 21h
dijous de 11h a les 13h
a l'Antiga Recicleta c/ Fonollar
10 metro L4 Jaume I
i la Oficina Rurbana el diumenge tot el dia des de les 12h en Can Masdeu.
La oficina d'okupació no és un bolet que apareix del no res si no de la voluntat de dotar d'una eina pràctica a l'assemblea d'okupes de Barcelona i de fer politica a partir d'intentar canviar la forma de veure l'okupació i fer-la accessible a tot tipus de gent. és aixi que ara ja fa 3 anys es va començar a parlar de fer una oficina d'okupació des de diferents llocs. Les advocades que han dedicat més esforços a treballar una defensa legal en aquest tema ja feia un temps que estaven parlant amb gent per tal de fer un assessorament legal, ni que fos de minims, per diversos motius. En primer lloc per la saturació de feina a la qual havien arribat, i en segon lloc per tal de que es creés una forma de comunicar l'experiéncia acumulada en el tema, per tal de que la gent que es llençava a okupar tingués com a minim clars quins són els seus drets i, per tant minimitzar detencions o condemnes. D'altra banda es veien les ganes de buscar un espai des d'on vulgaritzar i divulgar la okupació, i per tant superar els estigmes als quals ens sotmeten moltes vegades els mitjans de comunicació i fer accessible i legitima la okupació. Per tant, trencar amb un estereotip massa anclat en visions com les que els mass media cerquen i creiem no esperonen a okupar ja que cerquen formules per ficar tot dins d'un irracional sac de vandalisme i no deixen veure la diversitat que hi ha. Un altre idea que flotava per l'aire era el de fer més operativa l'assemblea d'okupes. Augmentar la coordinació i comunicació entre les cases, a partir de la idea de que en moments concrets dur conjuntament certes campanyes ens resulta beneficiòs, que augmentar el coneixement entre la gent genera llaços i de potenciar que altres okupacions que ja existien es sumessin a la xarxa de suport de l'assemblea d'okupes.
El procés de gestació de la oficina va trigar al menys mig any a poder ser una realitat, va estar atravessat per diferents debats i moments de gairebé marxa enrera per molts motius. I va ser durant aquest periode que vam anar creant un altre motiu pel qual creiem necessària aquesta oficina. El contacte amb veïns i veïnes als barris havia enriquit molt el panorama politic fent-lo molt més flexible i popular en alguns casos. I aqui el discurs es lligava de forma natural amb el de l'assemblea d'okupes que feia temps possava el seu gra de sorra en la lluita contra l'especulació. En aquest punt les xarxes que ja existien com la del Forat de la Vergonya ens donaven un motiu per intentar generar una eina que transcendis els murs de la okupació, que asumis que el problema de la manca d'espais atravessa a una gran part de la població. El mobbing (o violéncia urbanistica) estava esdevenint la cara més crua de les reformes urbanistiques de la ciutat i si voliem treballar amb el veinat era del tot necessari que busquéssim formes de combatre'l. Aquesta idea va acabar inclòs condicionant el format de la presentació de la oficina que es va dur a terme en la oficina en contra del mobbing que havia creat l'ajuntament pocs mesos enrera. Una oficina que s'havia demostrat inútil i frustant per la major part de la gent que havia passat per allà; que l'havia creat un dels actors principals del mobbing a la ciutat, l'ajuntament; i que demostrava la necessitat d'aquesta oficina, tant en el gest de la seva creació, com en la saturació que va patir la primera setmana d'obertura.
Però aquests contactes amb veïns no eren nous, una gran part de centres socials okupats que es troben als barris d'aquesta ciutat ja havien desenvolupat xarxes de interactuació com l'assemblea d'okupes de Sants que fa uns anys va passar a esdevenir l'assemblea de Barri de Sants. Una experiéncia que ha anat desenvolupant una lluita en la que es va crear la Platafroma per les Vies des d'on lluitar contra les reformes urbanisitiques que fa l'ajuntament. Unes reformes projectades per tal de comunicar l'AVE, un transport gens popular, que al igual que a altres cares de l'urbanisme barceloni deixa de banda a una gran part de la població per deixar pas a un elit minoritari. A la Vall de Sant Genis un projecte que va sorgir a partir de l'okupació de Can Masdeu va generar un projecte amb veïnes que han col·laborat i s'han fet seu, els horts comunitaris, que han donat la possibilitat de recuperar un estil de vida més lligat a la terra que de segur moltes persones no podien dur a terme degut a l'agressiva configuració de les ciutats. Al cap de munt d'una muntanyeta de Collserola hi trobem Can Pascual on la recuperació d'un antic forn de llenya es va utilitzar per tal de crear contactes i que pugui ser usat per totes les persones que tenen les ganes de pujar a fer una fornada de pa. Al districte 22@ amb l'okupació de Can Ricart; i al Forat de la Vergonya l'aparició dels okupes a l'escena va ser posterior al moviment dels veïns i va ser una experiéncia enriquidora de lluita per un espai comú pel barri i per la defensa del mateix en un moment on ja s'havia expulsat a molta gent de casa seva.
Però la creació de xarxes no ha anat únicament en aquesta direcció. Des de les cases i els centres socials okupats hi ha una participació activa en formes de resisténcia a nivell europeu, entre d'altres. Can Masdeu va participar com un espai des d'on poder albergar a moltes de les persones que anaven a protestar en contra del G8 i ha participat i potenciat espais d'intercanvi d'experiéncies com ara el Canvi Climàtic o la revista el Pimiento Verde; o bé de creació de formes de lluita com ara Massa Critica, manifestació ciclista que es dóna a diversos lloc d'Europa. El MayDay ha estat un altre xarxa en la qual la okupació hi ha estat present des d'un principi com a element dinamitzador, espai de reunió i preparació; i com a element actiu, alhora de dotar-la de contingut. I en moltes més, però aquest no és l'espai d'enumerar les experiéncies que s'han viscut, no és passar revista a un conjunt de lluites. Ja que la okupació ha estat, una eina en mans de molts, obrir l'espai només és un moment, defensar-lo, formar-hi part, netejar-lo l'han dotat de contingut, i ón per tant, les persones, les responsables.
I és d'aqui on sorgeix la nostra màxima de donar solucions col·lectives a problemes que intenten que visquem de forma individualitzada. Ja que la qüestió de l'espai és un problema politic i per tant, no es pot medicalitzar com si es tractés d'una enfermetat personal i intransferible, si no que és fruit d'una continua privatització de les nostres vides, de l'espai públic, en definitiva de drets fonamentals que fa temps semblaven conquerits i que ara surten al mercat, abocant-nos a l'asfixia quotidiana del pes de la hipoteca, el lloguer, un desallotjament, la LAU, el decret Boyer, ... I es que tot això requereix el seu temps, i les forces no són moltes, aixi que per decisió o per obligació, ens hem decidit a afiançar cada pas que donem i no tenir pressa per assolir grans objectius; actuant com una guerrilla que s'amaga i actua on menys t'ho esperes, però que no ataca de front i en la que qualsevol hi pot formar part. I és que tot i que ara l'oficina no estigui molt visible, durant tot aquest temps hem anat mantenint un espai des d'on poder compartir l'experiéncia d'okupar. Més de 800 consultes han estat formulades i s'ha mantingut contacte electrònic amb moltes persones que pensaven okupar, necesitaven assessorament en els procediments legals o venien a informar-se, i sempre hem estat satisfetes de com hem portat a terme el nostre treball. Aixi la oficina ha funcionat com una xarxa amb la qual entrar en contacte amb moltes persones sense discriminar molt l'ús que en vulgui fer la gent que hi ve, però intentant influir de cara a potenciar una forma d'okupació politica. De ser-ne conscients que cada okupació és una forma de resisténcia i totes en conjunt una amenaça dins de la selva inmobiliària.
1. Buscar casa. Decideix el barri i una casa que es correspongui amb el projecte (vivenda, centre social...). Contacta amb els espais okupats del barri i escull bé les futures companyes de casa.
2. Informació sobre la casa. Al registre de la propietat i al departament d'urbanisme podrás esbrinar a qui pertany la propietat, quants anys porta abandonada o els plans urbanistics previstos.
3. Entrada. Decideix si prefereixes una entrada silenciosa o pública (concentració, cercavila...) i pensa bé tots els materials que necessitarás. Escull el millor moment.
4. Els primers dies. Vigila la casa que no es quedi sola i barrica bé totes les entrades. Pensa que aquests poden ser els dies més durs.
CONSELLS LEGALS
Propietat Pública:
Si okupes un edifici públic, l'administració propietária disposa de 48 hores per decretar un desallotjament, aquesta ordre ha d'anar signada per algun alt cárrec d'aquella administració. Poden iniciar trámits administratius sempre que sigui dins del primer any de l'okupació. Sinó tenen la via judicial. Per efectuar un desallotjament legal la policia necessita presentar un ordre d'entrada signada pel jutge.
Propietat Privada:
Via Civil La propietat interposa al Jutjat de 1era Instáncia demanda de desnonament contra els ocupants. Es jutja qui té dret a fer ús de la finca. és un procés tranquil al començament, els ocupants han de ser informats dels trámits judicials però acostuma a acabar en desallotjament.
Via Penal La propietat posa a comissaria o al Jutjat de Guárdia denúncia. El Jutjat d'Instrucció investiga els fets i pot decretar un desallotjament cautelar o citar-te a declarar, després d'això podria ser que arxivés el cas o que considerés que hi ha indici de delicte i traspassar-ho a un Jutjat Penal. Aqui es jutja a les persones ocupants pel delicte d'usurpació. és un procés en el que es pot demostrar les tasques de rehabilitació de la finca i els anys d'abandonament.
CONSELLS PRÁCTICS
Som innocents de tot el que ens acusin o que demostrin
el contrari!
Identificació: Les forces policials solen tenir una actitud provocadora amb amenaces i intimidacions. Només poden identificar-te quan estiguis al carrer o amb ordre judicial.
Detenció: Poden detenir-te máxim 72 hores. Pots designar l'advocat que vulguis o t'assignaran un d'ofici. Tens dret a una trucada. Pots sortir directament o passar a disposició judicial amb cárrecs (robatori amb força, assetjament de morada, usurpació, danys, resistència...).
Desallotjament:No poden desallotjar-te sense ordre judicial sota cap pretext, excepte sospita de flagrant delicte. Pensa que moltes vegades no compleixen les seves lleis i desallotgen de manera il.legal.