Més enllá del cós (exposició)

Més enllá del cós (exposició)

Dimarts 23 de setembre en La Clandestina a les 18h30

Primera presentació multisuport (audiovisual) d’un cicle d’exposicions dedicades a intentar buscar i explicar com interpretem i entenem la fugida de la conciencia respecta el cos.

“Més enllà del cos” és una expressió entorn a les sensacions, sentiments, pensaments…
Una crida cap a lo intangible i abstracte, des d’un punt de vista personal i lliure entorn a si mateix. És la mateixa expressió pura de l’art com a necessitat, allunyada de l’idea preconcebuda d’art com a comerç, si no com a fi d’altres tipus de comunicacions, alternatives, abandonament del món físic…l’art com a nou sentit, aprofitant els altres: vista, oïda, olfacte, gust i tacte, com a transmissors o traductors.

“Monster”, projecció de la pel·lícula en homenatge a Aileen Wuornos

Cine Forum MONSTER

Divendres 19 de setembre a les 19hs
projecció en La Clandestina E.L.I
Passatge Dos de Maig,14-16 (Karcelona)
Metro L5 – Sant Pau/Dos de Maig

La història es repeteix en el més violent dels silencis, ha 12 anys del seu assassinat volem rendir homenatge a Aileen Wuornos, volem visivilizar la violència patriarcal i els seus mecanismes de execució femicidas i no oblidar que la màquina no s’atura, que a dia d’avui hi ha 22 dones esperant al corredor de la mort en estats units, sense comptar els milers de mecanismes femicidas que operen a nivell mundial i que se salden diàriament amb la vida de més de 112.000 dones al dia en circumstàncies de violència patriarcal.

“Monster” 2003
Basada en fets reals, “Monster” narra la història d’Aileen Wuornos, una dona prostituta executada a l’estat de Florida l’any 2002 després de confessar autora de set assassinats, inclòs un policia. Aileen sempre va declarar que va matar en defensa pròpia, en resposta a violents atacs mentre treballava com a prostituta.
A prop de la desesperació i del suïcidi, Wuornos entra un dia en un bar de Florida, on coneix Selby Wall, una jove lesbiana enviada pels seus pares a viure amb la seva tia per “curar la seva homosexualitat”. Wuornos, víctima d’una tràgica infància plena d’abusos, ràpidament s’enamora de Selby, trobant-hi una raó per viure. Incapaç de trobar una feina fora del món de la prostitució però desesperada per mantenir la seva nova relació, Wuornos continua treballant com prosituta. Quan un dels seus clients, Richard Mallory un violador en sèrie i ex-convicte l’ataca i pretén violar i matar-la, ella li dispara, començant així una cadena d’assassinats en defensa pròpia, per la seva dignitat, per la llibertat de les dones prostitutes.
Aquesta és la història d’una dona valenta, declarada pels mitjans de comunicació com “la primera dona serial-killer d’Amèrica”, però també és la història d’amor entre dos inadaptades que ens mostraran al llarg de la pel·lícula que el sistema patriarcal és una maquinària d’extermini per a les dones, lesbianes i trans.

El femicidi contínua si no se’l combat!!

Per les nostres germanes:
Aileen Wuornos
Maria Pilar Marcos Rubio
Valerie Solanas
Ana María Ortega Ramírez
Mónica Gabriela Casc Chacón
Rocío Morales Vásquez
Graciela Mancinas Motochil
Karina Sepulveda
Ailuz Márquez Fonts
Claudia Vera
Les Invisibles, de les quals no es parla, les assassinades, violades, maltractades, a les que van usar l’autodefensa, les que van matar, a totes elles…

La lluita feminista continua!!

Comunicado de La Clandestina E.L.I

El pasado Miércoles 3, mientras desalojaban el Ateneu del Eixample, tuvimos la visita de la Guardia Urbana, bien informada de nuestra inauguración este fin de semana. Los funcionarios, mandados por el Distrito de Sant Marti, nos dieron una carta firmada por el Departament de Serveis Juridics que ordena “el CESSAMENT IMMEDIAT I PROVISIONAL de l’activitat no autorizada, consistent en concerts, festes i altres activitats de concurrència publica”, seguida de una lista de artículos de leyes autoritarias y represivas (desde multas enormes hasta el precinto temporal o definitivo).

A esta carta, que interpretamos como amenazas directas al espacio liberado y autogestionado que defendemos, queríamos responder :
– En La Clandestina E.L.I. no entendemos e ignoramos sobre jerarquía
– Especulan sobre nuestras actividades mientras todavía no hemos realizado ninguna.
– El camino que elegimos es la desobediencia
– Nosotras, como otros espacios liberados amenazados, decidimos no agachar la cabeza y seguir adelante en el camino de la autogestión.

Ni precintadas ni calladas, La Clandestina E.L.I. irá hacia adelante por mas piedras que nos tire el Distrito.